Autoretrat del confinat

Pablo Martín Sánchez

El meu ofici consisteix a quedar-me a casa. A quedar-me a casa com més temps millor. És un ofici d’homes. Primer perquè quan és a casa, l’home té ganes de sortir-ne; i després perquè quan hi ha uns quants homes a casa, tots volen sortir-ne abans que els altres. Un ofici humà. Soc un confinat. […]

Pànic a Rodalies

Eulàlia Armengol

L’últim cop que vaig veure la Pilar va ser aquest estiu. És possible tant de temps? Deixa’m fer memòria…, potser abans i tot! Com hem xalat. Tenia ganes que m’expliqués les últimes xafarderies de l’Hospital, els canvis d’organigrama, què fan els meus amics i, molt especialment, si un enemic endèmic ja ha estat fulminat per […]

Hola Madrid, soc Barcelona

Josefina Maymó i Puig

Hola Madrid, soc Barcelona, la ciutat on els dos blaus de mar i cel es confonen. T’escric per dir-te que estic trista de no poder convidar-te perquè com tu estic confinada. Si ho pogués fer, això de convidar-te, si poguessis venir, nedaríem fins a la ratlla de l’horitzó d’aquesta Mediterrània perquè veiessis com n’és de […]

El otro cielo

Albert Lladó

Estos ojos no te pertenecen, ¿a dónde los llevaste? No hay un manual de instrucciones para bajar los veintiocho peldaños de esta escalera. Somos pocos los vecinos que aún vivimos aquí, en el pasaje de las Manufacturas. Aunque hace tiempo que trabajo en la Bolsa de Barcelona, vivo con mi madre. Ella conoce perfectamente la […]

Y la pajarita es, a no dudarlo, la forma arquitectónica, digámoslo así, que el papel pide y exige, la forma que del papel surge naturalmente, la perfección de la figura en papel, el perfecto ser papiráceo. Miguel de Unamuno, «Apuntes para un tratado de cocotología», Amor y pedagogía (Barcelona: Imprenta de Henrich y Compañía, 1902) […]

D’estranquis

Ramon Erra

El Janot va sentir el so estrambòtic d’unes campanes. Feia poc que havien acabat els aplaudiments al barri vell i ara tot tornava a estar en silenci. Va mirar el rellotge. No era cap quart ni cap hora. Què coi és aquest repicar? Va obrir el balcó a la Rambla del capvespre. Uns estornells feien […]

Entre la Ciutat dels Comtes i la Ciutat dels Reis hi havia un Gegant Fastigós, putrefacte i corruptor, que atacava els habitants d’una i altra vila impedint que els comerciants intercanviessin els seus productes i que els ciutadans viatgessin per conèixer les meravelles dels veïns. Era un gegant tan terrible que a la Ciutat dels […]